Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

PROGRAMA DE CONCERT DE LA BANDA DE L'AGRUPACIÓ MUSICALSANTA CECÍLIA D'ADOR

PRIMERA PART

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

Nom de l'obra	Autor
L'entrà de la murta	pasdoble de Salvador Giner (1832-1911)
Una nit d'albaes	poema simfònic de Salvador Giner (1832-1911)
Fandango Pablo Botella, trompeta solista Sergi Miñana, trombó solista	Joseph Turrin (1947)

SEGONA PART

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

Nom de l'obra	Autor
Marxa eslava	Piotr Txaikovsky (1840-1893)
Second Symphony	James Barners (1949)

DIRECTOR: RAMON GARCIA I SOLER.

NOTES AL PROGRAMA

L'ENTRÀ DE LA MURTA - UNA NIT D'ALBAES

Per iniciar el concert volem retre homenatge al mestre valencià Salvador Giner (1832-1911) de qui enguany es compleix el centenari de la seua mort. Giner es va formar a la Catedral de València amb Pasqual Pérez Gascón. Aquesta formació inicial en l'àmbit religiós unida al seu esperit el van volcar cap a la música religiosa, de la qual va deixar més de 200 obres, destacant 9 Misses de Rèquiem, una de les quals va ser composta especialment per al funeral de la Reina Maria de la Mercè, el 26 de juliol de 1878. També va ser autor de la Missa de Rèquiem per al funeral de Cristòfol Pascual i Genís i una Missa de Glòria per a la proclamació de la Mare de Déu dels Desemparats com a patrona de València.

El 1903, amb motiu de la creació de la Banda Municipal de València i específicament per al seu primer concert, Giner va compondre una altra de les seues obres més populars; el pasdoble L'entrà de la murta, també encara avui dia tocat amb profusió en les festes valencianes. La idea argumental d'aquesta peça provenia de la festa dels Sants de la Pedra de Massarrojos, on era costum una desfilada de carros adornats amb murta i seguits per la banda de música tocant pasdobles.

Impressionat per les obres programàtiques de Berlioz i, sobretot, de Camille Saint-Saëns va conrear amb especial estima el poema simfònic, fonamentalment basat en temes valencians, i en l'esperit de la Renaixença. Així són ben coneguts els seus poemes simfònics Correguda de Joies, Una nit d'Albades i Es xopà 'hasta' la Moma. Aquest darrer, potser serà el més popular de Giner, i encara avui es continua interpretant molt i molt sovint en la versió per a banda de música per les nombroses agrupacions valencianes de vent. Descriu la popular processó del Corpus Christi de València interrompuda per una tempesta, que fa que "fins la Moma" (un popular personatge de la processó) acabe mullada. També Giner va compondre poemes simfònics sobre temes universals, com ara El Festí de Baltasar, El Sinaí o El tresor de Boabdil.

L'11 d'agost de 1893 es va fundar la "Societat Coral El Micalet", que va demanar a Giner la seua direcció artística, component especialment per a la nova societat diverses obres. El 1898 es crea al si de la Societat l'Institut Musical que avui dia porta el nom de "Salvador Giner". "El Micalet" va contribuir a un festival organitzat l'any 1901 concebut per a l'estrena de totes les òperes de Giner: El Fantasma, Morel, El soñador i Sagunto.

Entre altres distincions, Giner va ser nomenat fill predilecte i meritíssim de València (1901) i fill adoptiu de Torrent (1902). Va desplegar una important tasca pedagògica, trobant-se entre els seus alumnes compositors de la talla de Manuel Penella, Vicent Lleó i Pere Sosa.

FANDANGO

El Fandango de Joseph Turrin (1947) fou escrit en l'any 2000 per encàrrec de la University of New Mexico Wind Symphony per als trompetista Philip Smith i el trombonista Joseph Alessi.

Aquesta peça de sis minuts explora els elements rítmics, melòdics i sincopats d'aquesta dansa espanyola (una dansa animada en tres temps per a dos ballarins). El treball es divideix en tres seccions:

El primer és una combinació de jocs melòdics i articulats entre la trompeta, el trombó i la banda.

Hi ha un cor majestuós en les fustes que s'obre en la segona secció. El trombó se suma a aquest material que culmina en una cadència curta que condueix a la tercera secció.

La tercera secció és un resum bàsic del material inicial, però aquesta vegada els solistes ofereixen els temes mitjançant un cànon. Hi ha un breu retorn del coral, aquest cop per al conjunt complet, i després una ràpida coda que recapitula els diversos elements rítmics.

MARXA ESLAVA

Per obrir la segona part, podrem escoltar un arranjament per a banda de la Marxa eslava en Si bemoll menor, op. 31 (fantasia simfònica, 1876) del compositor rus Piotr Illitx Txaikovski (1840-1893), amb transcripció de Felipe Manresa. Obra estrenada a Moscou el 17 de novembre de 1876 en un concert benèfic per recaptar fons per a un seguit de voluntaris russos ferits en la guerra que Sèrbia va mantindre contra Turquia el juny de 1876. La contesa es va originar pel fet que els soldats turcs van matar a un gran nombre d’eslaus cristians que va rebel·lar-se contra l’imperi otomà. Molts russos es van solidaritzar amb els seus col·legues eslaus i van enviar soldats voluntaris per ajudar al Regne de Sèrbia. La marxa, d’estètica clarament programàtica, mira de reflectir l’opressió soferta pel poble serbi i l’ajut rus mitjançant d’un seguit de cançons populars que aniran descrivint els esdeveniments cronològics de la batalla. La peça manté algunes relacions amb l'Obertura 1812 del mateix compositor, referent ineludible del moviment nacionalista rus.

SECOND SYMPHONY

La Segona Simfonia de James Barnes, composada en l'estiu de 1981 i estrenada per la Banda Simfònica de la Universitat de Kansas el 28 de febrer de 1982, sota la direcció de Robert E. Foster. El mateix compositor ens ofereix alguna indicació sobre aquesta Simfonia: El primer moviment "Elegia" té la forma de sonata. El seu primer tema, que és bastant ombrívol i reflexiu, fins i tot una mica pensatiu, apareix immediatament en els instruments greus de vent fusta i tubes. El segon tema, tocat per un sol d'oboè, introdueix un estat d'humor més cínic i sinistre, de manera que el desenvolupament consegüent es converteix en un diàleg animat, de vegades fins i tot rivalitzant, entre aquestes dues idees contradictòries. Després de tota aquesta lluita arribem a un final tranquil, donant la impressió que "el bé" ha triomfat sobre "el mal".

El segon moviment, titolat "variazioni Interrotte" (o Variacions Interrompudes) és una superposició de diverses formes i conceptes simfònics. Encara que el moviment comenci com un joc de variacions sobre un tema original (introduït pel sol d'oboè), també té el caràcter d'un scherzo. La part central del moviment ("la interrupció") separa aquests dos scherzos, que són també variacions l'un de l'altre a la manera de mirall. Després de la composició del tema per les variacions, segueixo pensant que aquesta petita melodia em recordava alguna vella melodia, i finalment em vaig adonar que el tema realment contenia les característiques de l'antic cant de gregorià Veni Emmanuel, sovint cantat en les esglésies durant l'Advent amb les paraules "Vine, vine Emmanuel (o Salvador)". La part mitjana d'aquest moviment, que es converteix després en una combinació d'aquesta melodia en variacions d'estil, comença amb un sol de flauta i arpa, a la qual se li uneixen el clarinet baix i el fagot amb el flabiol tocant la melodia en cinquena perfecta, similar al primitiu organum.

La secció d'enllaç està creada per un cor de clarinet en una harmonització evocadora d'una coral de Bach. Llavors es repeteix la melodia per la secció de metall en una composició harmònica més moderna. Una transició curta ens presenta el sol de fagot i percussió que ens retorna a les variacions del scherzo, construint el punt dramàtic culminant al final de la variació setena. Després de molt llarg diminuendo, un sol de fagot alguna cosa "confús" proporciona la transició (la repetició del tema original de l'oboè). Conclou el moviment amb un acord més aviat pesat i dissonant.

El tercer moviment, "Final", és un final clàssic muntat en forma de sonata. El primer tema (fa servir les quatre mateixes notes que el primer tema de la "Elegia") és exposat immediatament per un poderós uníson de trompes i bombardins.

Múltiples entrades d'aquesta melodia curta propulsen l'exposició abans que una sèrie de serens i imaginatius acords paral · lels introdueixin el segon tema amb les flautes. Diverses repeticions del segon tema segueixen, portant l'obra al principi de la secció de desenvolupament, anunciada pels baixos de vent fusta, tubes, percussió i piano. Trompes i trombons en harmonia summament dissonant es dirigeixen poderosament al punt culminant del primer clímax d'aquesta secció, quan de sobte una textura molt lleugera introdueix un sol de saxofon baríton, iniciant una fughetta que introdueix la resta de membres de la secció de saxofon seguida de un sol de fagots i igualment a la secció de clarinets. El solo de timbals i metall preparen la recapitulació triomfant, entrades i sortides ràpides de la fusta impregnen aquesta secció mentre trompes amb sordina seguides de trompetes amb trucades contraposades, com de fanfàrria, del tema principal. Després de la recapitulació del primer tema, el compositor empra el segon tema com coda alhora que la simfonia acaba en un final dramàtic, en esclat de color - pura energia musical que només pot ser produïda per una banda simfònica moderna.

El professor James Barnes és membre de les Facultats d'Història i de Teoria de Composició de la Universitat de Kansas, ensenya orquestració, arranjament, dóna cursos de composició, d'història d'orquestra d'instruments de vent i de repertori. Va treballar com Assistent a la Universitat de Kansas, i més tard, com a Director Associat de Bandes durant 27 anys.