Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

CONCERT DE FESTES 2012

PRIMERA PART

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador en l'any 2012

Nom de l'obra	Autor
La Gracia de Dios, (pasdoble, 1880)	Ramon Roig i Torné
Panorama, per a bombardí, (2010)	Ramon Garcia i Soler, orquestració Ernesto Micó Ferri
Fantasy, per a bombardí, (1978/95)	Philip Sparke

SEGONA PART

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador en l'any 2012

Nom de l'obra	Autor
Tango Gardel, (selecció de tangos, 2011)	Juan Alborch Miñana
Suite Mediterrània, (2010) Prélude Junt a la mar Passacaglia Giga e Corale	Juan Alborch Miñana
Simfonia núm. 9 ,"Del Nou Món", (1978/95) IV Finale- Allegro con fuoco	Antonin Dvorak, transcripció J. Enric Canet

Director: RAMON GARCIA I SOLER

Organitzadors i Col·laboradors

ORGANITZA: AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA D'ADOR	PATROCINA: EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMENT D'ADOR

NOTES AL PROGRAMA

LA GRACIA DE DIOS, pasdoble, 1880

Pasdoble compost en 1880 per Ramon Roig i Torné enquadrat com a obra mestra dins dels gèneres de concert i taurí. És un dels pasdobles més interpretats internacionalment per les bandes de música. El pasdoble, des de l'any de la seva composició fins a la data, és un dels més reconeguts i la seva partitura està present en el repertori de la majoria de bandes de música valencianes i espanyoles. S'han fet innumerables edicions de l'obra, gravades per bandes de música i versions independents. El pasdoble va ser compost a Cartagena, on el compositor era Director de la Banda de Música d'Infanteria de Marina

PANORAMA per a bombardí, 2010

Obra composta l'any 2010 per a ser obra obligada del Concurs de Tuba de la Vila Joiosa. En esta ocasió presentem la versió per a banda realitzada per Ernesto Mico, sota la supervisió de l'autor. En termes estètics, pretén descriure el preciós paisatge que es pot observar recorrent una llarga senda aèria de muntanya que acaba coronant el cim del Benicadell, a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida.

Estructuralment respon a una obra de petit format, bàsicament, per dos temes en tempo Andante, d'inspiració melòdica i pastoral. Tots dos sustentats per un fons rítmic que intenta transmetre el moviment del senderista en el seu ascens.

Durant els primers compassos es presenta el tema principal, aviat desemboca en una nova secció que desenvolupa el material exposat i afegeix dos nous elements que aporten major dinamisme rítmic al discurs. Amb l'últim incís melòdic-rítmic presentat, el bombardí ofereix una petita cadència, focalitzant aquest element i anticipant, alhora, la nova idea temàtica.

Sobre el mateix tapís rítmic inicial, la banda presenta el segon dels temes amb què, poc després, el bombardí entaula un diàleg a manera de contramelodía. Una petita i suggerent transició ens conduirà de nou al tema principal de l'obra, però aquesta vegada presentat amb petites variacions. Un petit passatge, que requereix cert virtuosisme, enllaçarà definitivament amb el tema principal. En aquesta última secció la banda recapitularà la melodia principal en forte mentre el bombardí dibuixarà una nova contramelodía inspirada en elements ja coneguts, que conduiran l'obra a la petita coda final on una gran escala ascendent del solista donarà conclusió a la mateixa.

FANTASY per a bombardi, 1978/95

Un dels primers exemples d'obres de Sparke per bombardí, dins del seu ample catàleg dedicat a aquest instrument. Es caracteritza per la barreja de passatges lírics i tècnics, entre ells alguns de gran dificultat per al solista. És significatiu els dos recitatius d'ambient atmosfèric que serveixen com a secció de conducció a la part allegro. Aquest treball és un estàndard en el repertori per a bombardí en tot el món.

TANGO GARDEL, selecció de tangos, 2011

A l'igual que ja va fer en Souvenir Carioca o Temps de Bolero, Juan Alborch ens presenta un recull de tangos popularitzats per l'insigne cantant argentí Carlos Gardel. Arranjats amb un gust esquisit, esta música ens transllada a altres temps no massa llunyants, on els tangos formaven part de les vivències de moltes persones.

SUITE MEDITERRÀNIA, 2011

• I - Prélude
• II - Junt a la mar
• III - Passacaglia
• IV - Giga e Corale

La Suite Mediterrànea de J. Alborch va ser un encàrrec del Institut Valencià de la Música, per a ser obra obligada del Certamen Autonòmic de Xest en l'any 2010.

Alborch ens presenta una suite en quatre moviments dels quals el 1r, 3r, i 4t responen a formes de la suite antinga, que l'autor ens presenta baix un llenguatge impresionista renovat. El 2n és un cant al mediterrani a ritme d'havanera.

L'obra està inspirada en la cançó popular valenciana " A la voreta del mar", vertader leitmotiv de l'obra, presentat mitjançant un gran nombre de variacions i transformacions contrapuntístiques.

SIMFONIA NÚM. 9, Del Nou Món,IV - Finale - Allegro con fuoco

La Simfonia n.º 9 en mi menor, Op. 95 (1893), també coneguda com Simfonia des del Nou Món o Simfonia del Nou Món (en txec: Novosvětská), és posiblement la simfonia més coneguda de Antonín Dvořák. Va ser composta en 1893 durant l’estància del compositor en Estats Units. L’obra consta de quatre movimients: Adagio – Allegro molto, Largo (primeramente denominado por Dvorak "Leyenda"), Scherzo: Molto Vivace – Poco sostenuto i la que s´interpretarà Allegro con fuoco.

Dvořák estava interesat en la música dels natius americans i en l’espiritual dels afroamericans que va escoltar en els Estats Units. Un dia abans de l’ estrena, en un article publicat en el New York Herald (15 de desembre de 1893), Dvořák explicava com la música dels natius americans havia influït en la simfonia:

«No he utilitzat cap de las melodies dels natius americans. Simplement he escrit temes originals que incorporen les peculiaritats de la música india i, usant aquestos temes, els he desenvolupat amb tots els recursos dels ritmes moderns, contrapunt i color orquestral.» Al marge de tot açó, es sol considerar que, como moltes altres de les obres de Dvořák, aquest treball té més en comú amb la música popular de la seva Bohemia natal que amb els Estats Units. El seu amic Leonard Bernstein va afirmar que l’obra que composava era realment multirracial en les seves bases.