Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

PROGRAMA DE CONCERT

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador en l'any 2018

Nom de l'obra	Autor
A movement for Rosa, poema simfònic	Mark Camphouse
Et in terra Pax, cant a la pau	Jan Van der Roost
Oscar for Amnesty, poema simfònic	Dirk Brossé

NOTES AL PROGRAMA

A MOVEMENT FOR ROSA, Poema simfònic, 1992

El poema simfònic A movement for Rosa està dedicat a Rosa Parks, coneguda com «la dona negra que va desafiar l’Amèrica blanca». Va ser una figura essencial del moviment pels drets civils als EUA, en concret per haver-se negat a cedir el seient a un ciutadà de raça blanca i a moure’s a la part posterior de l’autobús a Montgomery (Alabama) l’1 de desembre de 1955.

Per tal acció va acabar a la presó, per la qual cosa se cita freqüentment com l’espurna del moviment i se la reconeix com «la primera dama dels drets civils de la minoria negra». Aquests fets van desencadenar un moviment encapçalat per Martin Luther King en contra de la segregació.

El compositor i director d’orquestra Mark Camphouse va escriure A movement for Rosa el 1992 per honrar aquesta heroïna dels drets civils.

Aquest poema simfònic conté tres seccions contrastants. La primera evoca els primers anys de Rosa, des del seu naixement el 1913 a Alabama fins al seu matrimoni el 1932 amb Raymond Parks. Es tracta d’una part tranquil·la i assossegada. La segona secció descriu els anys de conflictes racials a Montgomery i la cerca de la igualtat social; és la part més agitada musicalment. L'última secció es caracteritza per la calma i la serenitat, encara que els seus últims compassos dissonants ens recorden la persistent presència del racisme en la societat nord-americana actual.

ET IN TERRA PAX, Cant a la pau

El títol de l’obra es tradueix com a Pau a la terra i s’expressa en diferents fragments per mitjà de la interpretació cantada dels músics. A diversos moments de l’obra es poden reconéixer les paraules Et in terra pax al principi barrejades, però després estructurades més rítmicament i desenvolupant-se en veus combinades i sincronitzades.

Originalment una narradora llig en veu alta el poema Sonnet del jove poeta Charles Hamilton Sorley, qui va ser assassinat durant la Primera Guerra Mundial. En la nostra versió, substituirem el poema original per un altre titulat Cap a la pau de Hermann Hesse en la seua versió catalana a càrrec de Feliu Formosa. Aquest poema posa de manifest la crueltat i insensatesa de la guerra. Musicalment, el compositor ha evitat deliberadament tots els sons ampul·losos usats regularment en obres sobre la guerra. El temor a la violència, l’odi i la destrucció es pot escoltar i sentir durant els passatges centrals de l’obra. El final dóna pas a l’esperança: que la pau també reemplace la crueltat en la vida quotidiana.

Interpretació i recitat poètic a càrrec de LAURA JORDÀ TOMÀS

Laura Jordà naix a Oliva. És clarinetista en l’Associació Artística de la Font d’en Carròs. Ha estudiat el batxillerat artisticoescènic a Gandia. Ha participat en diferents representacions teatrals amb el Grup Teatral de la Universitat d’Alacant, on realitza els seus estudis de Publicitat i Relacions Públiques.

Des de sempre, ha estat involucrada en els moviments socials i reivindicatius per tal de defensar els drets i les llibertats.

OSCAR FOR AMNESTY, Poema simfònic

Fascinat pel magnífic i fabulós passat del continent llatinoamericà, el compositor belga Dirk Brossé sempre ha estat preocupat pels problemes socials i polítics que encara hi ha en aquesta part del món. En el poema simfònic Oscar for amnesty, Dirk Brossé utilitza com a inspiració la tràgica vida de Marianella García Villas, qui va dedicar la seua vida a la lluita pels drets humans al seu país, El Salvador.

Marianella García Villas (1948-1983) es va graduar en Filosofia, Ciències Polítiques i Dret. Es va convertir en membre del Partit Demòcrata Cristià, a qui va representar al parlament en els anys setanta. Advocada de presoners polítics, va esdevindre ràpidament enemiga del règim militar. Va ser arrestada diverses vegades, torturada i violada. Quan l’exèrcit dispersava violentament les manifestacions, moltes vegades escapava per poc de la mort. L’any 1981 el seu nom formava ja part de la llista negra del règim, així que va decidir fugir a Mèxic. El 1983, disfressada, va tornar a El Salvador per veure com anaven les coses, però va ser descoberta i assassinada per un comando antiguerrilla. La versió oficial deia que va morir en un enfrontament entre l’exèrcit i la guerrilla. Marianella García Villas es va convertir així en un exemple destacat en la lluita pels drets humans a Amèrica del Sud.

Dirk Brossé conclou el seu poema simfònic amb una solemne coda a manera d’himne, tot expressant així l’esperança perquè l’admirat continent sud-americà puga gaudir d’un futur millor.

Edició digital: Joan Gerard Camarena, Textos/arranjament: Manuel Godoy

ORGANITZA, COL·LABORA

ORGANITZA, COL·LABORA

AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA D'ADOR	125è aniversari d'Amsca	AJUNTAMENT D'ADOR	FEDERACIÓ DE SOCIETATS MUSICALS