Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

Manual del perfecte inoportú

• El càntic de les criatures
• Manual del perfecte inoportú

TÍTOL

Manual del perfecte inoportú, suite 1999

AUTOR

Ximo Cano (1963)

Manual del perfecte inoportú fou composta amb motiu del 25é aniversari de l’Institut de Batxillerat d’Altea (actualment IES Bellaguarda), i va ser estrenada el 4 de juny de 1999 per la banda que es va constituir per l’ocasió, formada íntegrament per alumnes i antics estudiants de l’institut.

Descriu en quatre moviments un dia en la vida d’un estudiant qualsevol d’aquest centre educatiu. Un dia gens afortunat, potser... però ningú no ha dit que la vida dels estudiants siga fàcil.

I. “El perfecte inoportú arriba tard a classe” Ja comença el dia amb mal peu perquè, malgrat que el nostre protagonista es dóna pressa, i molta, la música d’arribar tard a classe pot donar fe, amb el ritme ràpid i inclús agonitzant quan arriba a l’institut, la porta ja està tancada!

II. “El perfecte inoportú trau una xulla (i el pillen)” Més tard, arriba l’hora de l’examen. Qui diu que no hi va preparat, si s’ha fet una xulla que és una obra d’art? Comença l’examen... Intenta traure la xulla, i està a punt d’aconseguir-ho, però el professor se n’ha adonat i ha de dissimular un poquet. Al segon intent, igualment, és un èxit i la sensació és grandiosa... Eh! Para un moment! El professor s’ha alçat i sembla que va a per ell! El nostre amic intenta fer com si no passara res, però... ja és massa tard!

III. “El perfecte inoportú s’enamora de la professora de Biologia” Després de la pillada,el perfecte inoportú es troba abatut. La visió de la professora de Biologia, que li cau més que bé, li accelera el cor i la respiració. Però sembla que a la professora li fa més gràcia el professor d’Educació Física, amb qui s’allunya pel corredor. Definitivament, avui no és el seu dia!

IV. “El perfecte inoportú juga a futbol al corredor” Sobtadament, el protagonista de la història es veu immers en un vertiginós partit de futbol, inoportunament organitzat al corredor. Puntades, colzades, espentes... El nostre amic és un expert d’aquesta modalitat esportiva, i així ens ho descriu la música amb una espectacular galopada.

Aquesta obra de Ximo Cano, segurament, entusiasmarà el públic des de les primeres notes, i més d’un se sentirà identificat. Manual del perfecte inoportú romandrà en el temps com una de las creacions més destacables dels joves compositors valencians.

INTÈRPRET

Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

DIRECTOR

Ramon Garcia i Soler