Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador
Vosté està > banda > concerts de la banda > any 2011 > second symphony
Second Symphony, OP.44
TÍTOL
Second Symphony, Op.44
AUTOR
James Barner (1949)
La Segona Simfonia de James Barnes, composta en l'estiu de 1981 i estrenada per la Banda Simfònica de la Universitat de Kansas el 28 de febrer de 1982, sota la direcció de Robert E. Foster. El mateix compositor ens ofereix alguna indicació sobre aquesta Simfonia: El primer moviment "Elegia" té la forma de sonata. El seu primer tema, que és bastant ombrívol i reflexiu, fins i tot una mica pensatiu, apareix immediatament en els instruments greus de vent fusta i tubes. El segon tema, tocat per un sol d'oboè, introdueix un estat d'humor més cínic i sinistre, de manera que el desenvolupament consegüent es converteix en un diàleg animat, de vegades fins i tot rivalitzant, entre aquestes dues idees contradictòries. Després de tota aquesta lluita arribem a un final tranquil, donant la impressió que "el bé" ha triomfat sobre "el mal".
El segon moviment, titulat "variazioni Interrotte" (o Variacions Interrompudes) és una superposició de diverses formes i conceptes simfònics. Encara que el moviment comenci com un joc de variacions sobre un tema original (introduït pel sol d'oboè), també té el caràcter d'un scherzo. La part central del moviment ("la interrupció") separa aquests dos scherzos, que són també variacions l'un de l'altre a la manera de mirall. Després de la composició del tema per les variacions, segueixo pensant que aquesta petita melodia em recordava alguna vella melodia, i finalment em vaig adonar que el tema realment contenia les característiques de l'antic cant de gregorià Veni Emmanuel, sovint cantat en les esglésies durant el Advent amb les paraules "Vine, vine Emmanuel (o Salvador)". La part mitjana d'aquest moviment, que es converteix després en una combinació d'aquesta melodia en variacions d'estil, comença amb un sol de flauta i arpa, a la qual se li uneixen el clarinet baix i el fagot amb el flabiol tocant la melodia en cinquena perfecta, similar al primitiu organum.
La secció d'enllaç està creada per un cor de clarinet en una harmonització evocadora d'una coral de Bach. Llavors es repeteix la melodia per la secció de metall en una composició harmònica més moderna. Una transició curta ens presenta el sol de fagot i percussió que ens retorna a les variacions del scherzo, construint el punt dramàtic culminant al final de la variació setena. Després de molt llarg diminuendo, un sol de fagot alguna cosa "confús" proporciona la transició (la repetició del tema original de l'oboè). Conclou el moviment amb un acord més aviat pesat i dissonant.
El tercer moviment, "Final", és: un final clàssic muntat en forma de sonata. El primer tema (fa servir les quatre mateixes notes que el primer tema de la "Elegia") és exposat immediatament per un poderós uníson de trompes i bombardins.
Múltiples entrades d'aquesta melodia curta propulsen l'exposició abans que una sèrie de serens i imaginatius acords paral · lels introdueixin el segon tema amb les flautes. Diverses repeticions del segon tema segueixen, portant l'obra al principi de la secció de desenvolupament, anunciada pels baixos de vent fusta, tubes, percussió i piano. Trompes i trombons en harmonia summament dissonant es dirigeixen poderosament al punt culminant del primer clímax d'aquesta secció, quan de sobte una textura molt lleugera introdueix un sol de saxofon baríton, iniciant una fughetta que introdueix la resta de membres de la secció de saxofon seguida de un sol de fagots i igualment a la secció de clarinets. El solo de timbals i metall preparen la recapitulació triomfant, entrades i sortides ràpides de la fusta impregnen aquesta secció mentre trompes amb sordina seguides de trompetes amb trucades contraposades, com de fanfàrria, del tema principal. Després de la recapitulació del primer tema, el compositor empra el segon tema com coda alhora que la simfonia acaba en un final dramàtic, en esclat de color - pura energia musical que només pot ser produïda per una banda simfònica moderna.
El professor James Barnes és membre de les Facultats d'Història i de Teoria de Composició de la Universitat de Kansas, ensenya orquestració, arranjament, dóna cursos de composició, d'història d'orquestra d'instruments de vent i de repertori. Va treballar com Assistent a la Universitat de Kansas, i més tard, com a Director Associat de Bandes durant 27 anys.
INTÈRPRETS
Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador
DIRECTOR
Ramon Garcia i Soler